| Tauler/Pissarra |
| Només els usuaris registrats poden afegir continguts. Clica Aqui per registrar-te de franc |
|
|
|
| | | La vida damunt un llac congelat a
Mongòlia | 2024-03-19 (1/8) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
 El conductor va rectificar lleument el
volant, però ja era massa tard. En un
intent de carregar el telèfon mentre
conduïa, el vehicle s?havia desviat
mínimament de les roderes que marcaven
el camí. Eren només uns centímetres,
però en aquella carretera tots els
moviments havien de ser curosos. Va
provar de corregir-ho molt suaument,
però, [?]
https://www.vilaweb.cat/noticies/llac-co
ngelat-mongolia-vida/
Més info a
www.vilaweb.cat  | | | El clima com més va més extrem col·lapsa
Mongòlia | 2024-03-12 (2/8) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
 L?estil de vida nòmada i l?economia de
Mongòlia perillen. El canvi climàtic és
com més va més evident en un país on un
habitant de cada quatre treballa al
sector agrari. Aquest hivern torna a fer
patir les famílies nòmades: hi ha hagut
més de dos milions de caps de bestiar
morts que, de retruc, [?]
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-clim
a-com-mes-va-mes-extrem-collapsa-mongoli
a/
Més info a
www.vilaweb.cat | | | La batalla de Jaljin-Gol, la derrota que
obligó a Japón a expandirse por el
Pacífico | 2020-12-29 (3/8) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
La batalla del Jaljin-Gol fue un
conflicto que en 1939 enfrentó a Japón y
la Unión Soviética. El afán imperialista
nipón fue frenado en seco por un
entonces desconocido general Zhúkov, que
barrió de las estepas mongolas al
Imperio japonés. Esta derrota fue
crucial para el devenir de la Segunda
Guerra Mundial y llevaría dos años
después a Japón a atacar Pearl Harbor y
dar inicio a la Guerra del Pacífico.
https://historia.nationalgeographic.com.
es/a/batalla-jaljin-gol-derrota-que-obli
go-a-japon-a-expandirse-por-pacifico_160
13
Més info a
historia.nationalgeographic.com.es | | | Mongòlia Interior esclata contra la
política d'assimilació cultural
promoguda per la Xina | 2020-09-18 (4/8) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Les protestes s'han estès a Mongòlia
Interior arran dels canvis introduïts
per l'estat xinès per a afavorir el
mandarí en els centres educatius
https://www.vilaweb.cat/noticies/mongoli
a-interior-xina/
Més info a
www.vilaweb.cat | | | Ulan Bator, memòries de genets en una
mar soviètica | 2019-08-21 (5/8) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
La capital de Mongòlia és la llar de la
meitat de ciutadans de la nació menys
densa del món. Un nou capítol de ciutats
passejades
https://www.vilaweb.cat/noticies/ulan-ba
tor-ciutat-passejada-guia/ | | | Mongòlia, gent lliure que coopera | 2019-06-30 (6/8) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Mongòlia és la pàtria dels últims
nòmades, que s?esforcen per mantenir un
estil de vida mil·lenari connectat amb
la natura, la llibertat i la soledat.
Per poder fer front a la globalització
s?han organitzat en cooperatives.
Aquesta és la seva història.
https://www.ara.cat/suplements/diumenge/
MONGoLIA-Gent-lliure-que-coopera_0_22617
73801.html | | | La volta al món sense bitllet de tornada
(3): Comprant cavalls a Mongòlia | 2018-10-02 (7/8) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Tercer capítol de la sèrie 'La volta al
món sense bitllet de tornada': Sergi
Unanue recorre Mongòlia a cavall
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-volt
a-al-mon-sense-bitllet-de-tornada-3-comp
rant-cavalls-a-mongolia/
Per als amants dels cavalls, Mongòlia
deu ser un paradís. És un dels pocs
països on encara hi ha ramats salvatges
que pasturen i recorren els increïbles
paratges de l’estepa mongola. Tot i
això, és probable que no els quedin
gaires dies de dolça llibertat, a
aquests pocs afortunats. Bona part dels
habitants no deixaran perdre
l’oportunitat de domesticar-ne qualsevol
que corri lliurement entre turons.
Encara ara són valuosos com a aliment,
material per a fer teixits, com a eina
als camps o, per descomptat, per a
cavalcar per l’inacabable territori
mongol.
Cavalls salvatges a Mongòlia.
Mongòlia és un país on el temps sembla
que no avanci. Aquests animals han estat
sempre el símbol de l’Imperi Mongol, i
encara avui són ben presents en el dia a
dia d’aquesta civilització. Tothom, des
del més petit fins al més gran, els
saben muntar i s’hi entenen d’allò més
bé.
Aquesta bola de vidre que és Mongòlia
dins la globalització del planeta ha
estat objecte de desig per als viatgers
més romàntics. Molts han somiat a
aprofitar aquesta situació excepcional
per viure una experiència digna d’una
altra època: comprar-se uns cavalls i
viatjar junts pel país, topant-se amb
famílies nòmades amb qui aprendre més
d’aquesta mil·lenària cultura i
quedant-se sense esma amb els paisatges
inversemblants.
Però emprendre una epopeia d’aquestes
característiques no és fàcil. S’han
d’aconseguir els cavalls, el material,
aprendre a muntar (si no se’n sap) i
sobreviure a la intempèrie. Però el
primer pas de tots, si no s’és mongol,
és trobar un company o una companya amb
qui llançar-se a l’aventura.
De perills n’hi ha molts, i per això
convé anar-hi acompanyat. A l’estepa hi
ha llops, ossos i lladres de cavalls;
t’hi pots perdre, trencar-te una cama o
quedar-te sense aigua. I si et trobes en
qualsevol d’aquesta situació, val més no
estar sol.
En el meu cas, va ser un tal Daniel
Benedicto qui, per les xarxes socials,
em va proposar una bogeria a la qual no
vaig saber (ni voler) dir que no. Les
coincidències eren masses per a
obviar-les: tots dos, viatgers sense
bitllet de tornada, catalans, de la
mateixa edat i amb possibilitats de ser
a Mongòlia al mateix temps. Com a mínim,
s’havia de provar.
Classes intensives d’hípica al ‘mercat
negre’
Quan en Dani va arribar a Ulan Bator, jo
només podia pensar a marxar de la ciutat
i perdre’ns per fi en la naturalesa.
Però abans de sortir de la capital calia
aconseguir tot el material necessari per
a començar la travessa eqüestre. La idea
era comprar tres cavalls, dos per a
muntar i un per a carregar el menjar i
la resta d’estris per a fer vida durant
unes quantes setmanes. Necessitàvem dues
selles, una altra per a posar-hi
equipatge, tres cabeçades, frens,
regnes, uns claus gegants i unes cordes
per a lligar-los al camp i que
pasturessin a la nit. A més, també calia
comprar-nos roba per a sobreviure a les
gèlides temperatures que, a priori, ens
esperaven a la muntanya.
L’únic punt de tot Mongòlia on es poden
trobar totes aquestes coses és el mercat
de Narantuul, també conegut com a
‘mercat negre’. És un espai immens
estructurat de forma laberíntica amb
tendals, tanques de filferro i
contenidors metàl·lics rectangulars com
els que fan servir els vaixells
mercants. Ací hi ha de tot: des de
vestits tradicionals fins a arcs i
fletxes per a caçar, passant per catifes
gegants, paper de vàter, sofàs, sabates
de disseny o un aspirador.
Camises al mercat de Narantuul.
La gran majoria de productes, importats
de la Xina, són falsificacions. Tot i
això, sorprèn l’alta qualitat a un preu
més que assequible. Primer vam
aconseguir una jaqueta folrada amb
plomes, un parell de mitjos de llana de
iac, un altre de llana de camell i unes
botes per a cadascú. Un cop preparats
per sobreviure a una bona nevada, ens
vam endinsar a la secció d’hípica.
De sobte, estàvem envoltats de regnes de
tots colors que penjaven del costat de
cabeçades, ferros i altres instruments
que no havia vist mai. A sobre les
taules, moltíssimes selles, la immensa
majoria d’estil mongol, molt més dures i
doloroses que les europees, però més
barates i amb uns colors vius com els de
les banderes africanes. I tot això
impregnat d’una particular olor que
instantàniament em va evocar a records
de la infància, a un estable del Pla de
l’Estany, quan a l’estiu havia pogut fer
un petit tast de què significa ‘hípica’.
Tot i ser un record llunyà, ara era
pràcticament tot el meu bagatge sobre
aquest món.
Mirant selles mongoles al mercat de
Narantuul.
Per sort, en Dani tenia una mica més
d’experiència i m’assenyalava tot allò
que necessitàvem, explicant-me
pacientment per a què servia cada eina
mentre jo feia un esforç per a assimilar
tot aquell cabal d’informació. Tot i
això, tots dos junts no en sabíem prou
per a fer una compra encertada, però
l’Ogii, un noi que vam conèixer al
mercat, ens va donar un cop de mà i es
va assegurar que no ens prenguessin el
pèl a l’hora de pagar.
Un cop a casa, en Tenger, el nostre
amfitrió, ens va ensenyar algun truc per
a muntar com un mongol sense prendre
mal, i ens va donar consells per quan
estiguéssim tots sols a l’estepa.
En Tenger ens ensenya com muntar amb
selles mongoles.
Camí al punt de sortida
Mongòlia és molt extensa i té paisatges
molt diversos. Per això, escollir un sol
lloc on passar unes setmanes no és
fàcil. Nosaltres ens vam decantar per
l’oest, on hi ha el massís d’Altai, que
també cobreix part de Rússia, a la
frontera amb la Xina i Kazakhstan. Però
si vam optar per aquesta opció és perquè
també hi ha la minoria ètnica kazakh,
una petita part de la població mongola
de tradició musulmana i coneguda, entre
més coses, perquè són grans domadors
d’àguiles, les quals fan servir per
caçar.
El primer pas seria anar fins a Khovd,
la capital de la província que porta el
mateix nom. Per arribar-hi vam travessar
gran part del país amb un autocar
d’origen coreà. A dins no hi van faltar
les cançons folklòriques a tota hora. En
canvi, durant els més de 1.400
quilòmetres sí que vam trobar a faltar
la calefacció, que no funcionava. Una
incomoditat important tenint en compte
que a fora nevava.
Després de vint-i-set hores de trajecte,
la gran majoria dins el sac de dormir,
vam trepitjar Khovd, un petit poble
sobrevolat en tot moment per àguiles
gegants. Pràcticament no es veuen
edificis de més de dues plantes. La gran
majoria de residències són simples
iurtes amb un petit terreny protegit amb
unes tanques. En una d’aquestes iurtes
mongoles és on vam passar la nit.
La primera vegada que entrem a una
iurta.
Ens hi havia convidat una de les
passatgeres de l’autocar frigorífic. De
fet, era casa del seu germà, en
Battiulga, però ell tampoc no va dubtar
ni un moment a acollir-nos. Durant la
tarda ens va deixar trastejar amb els
seus prismàtics militars de quan havia
estat a l’exèrcit i que, si ens hagués
calgut, ens hauria permès de llegir les
instruccions d’ús d’un medicament a vint
metres de distància. Al vespre vam rebre
la visita d’amics i familiars. Un
d’ells, el seu cosí, era metge de
medicina tradicional mongola, i ens va
fer un diagnòstic de l’estat de cadascun
dels nostres òrgans només agafant-nos
els canells. En principi sembla que tots
dos estem molt bé de salut. I així,
entre sorpreses i emocions, és com vam
passar la nostra primera nit en una
iurta.
Diagnòstic general a través de la
medicina tradicional mongola.
Negocis sobre el capó d’un cotxe
Mitjançant el nostre amfitrió d’Ulan
Bator ens havíem posat en contacte amb
una família nòmada que vivia a pocs
quilòmetres de Khovd. Ells estaven
disposats a vendre’ns tres cavalls que,
asseguraven, eren de molt bona pasta. I
per coses del destí, en Battiulga també
coneixia els pastors, de manera que es
va optar per fer l’intercanvi,
directament, al pati d’en Battiulga
mateix.
Abans de l’esperat moment de veure els
que potser serien els nostres nous
companys d’aventures, vam rebre una
classe exprés d’hípica (sense paraules)
per part d’en Battiulga i el seu veí.
Ens van ensenyar a fer els nusos, per on
s’havien de lligar els cavalls, van
comprovar que portàvem el material
correcte… Tota una allau de consells,
avisos i instruccions que miràvem
d’interioritzar tan de pressa com
podíem.
Demostració d’un nus ben fet.
Finalment, tres hores més tard de l’hora
prevista, vam sentir, de lluny, el
característic repicar de les peülles
d’un cavall. Bé, en aquest cas, de tres
cavalls. Pel carrer van aparèixer tres
sementals guiats hàbilment per un mongol
que muntava el cavall capdavanter.
De sobte, al pati hi havia prop d’una
desena d’homes que se saludaven i
s’encaixaven les mans. Mentre parlaven
entre ells, nosaltres provàvem
d’assimilar que érem a punt de fer
realitat la bogeria de la qual parlàvem
de feia setmanes. Allà, davant nostre,
hi havia tres cavalls que passaven la
revisió dels homes que ens acompanyaven.
Un nòmada ensenyava la panxa d’un dels
animals, i en Battiulga assentia. A
l’altre costat, el seu amic feia igual
després de comprovar com reaccionava el
segon semental quan se li acostava algú
des de la dreta, i no des de l’esquerra,
com es fa habitualment, i d’aquesta
manera demostrava que era un cavall
especialment tranquil. I així, durant
una bona estona.
Els tres cavalls arriben al pati d’en
Battiulga.
Nosaltres els vam muntar i els vam
acaronar. Poc més podíem fer després
d’haver passat l’examen dels nostres
amfitrions. Ara ja només faltava el
moment d’oficialitzar la compra amb el
pagament. Tothom es va agrupar en
semicercle al voltant del capó del cotxe
que hi havia aparcat davant de la iurta.
Un per un, es van comptar i recomptar
tots els bitllets (n’hi havia molts,
tenint en compte que el bitllet més gran
és de poc més de 7 euros). ‘Tot en
ordre, és correcte’, va semblar que deia
el cap de família. I amb un gest tan
senzill com una última encaixada de mans
hem passat a tenir tres cavalls, l’últim
ingredient que ens faltava per a
començar, definitivament, a viure un
somni de viatger a l’estepa de Mongòlia. | | | |
|
|
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
| |
