| Tauler/Pissarra |
| Només els usuaris registrats poden afegir continguts. Clica Aqui per registrar-te de franc |
|
|
|
| | | Paginació: 12 | | | Putin posa en cerca i captura la primera
ministra d'Estònia, per 'accions hostils
amb Rússia' | 2024-02-13 (1/22) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
 Kaja Kallas és una de les veus més
fermes de la Unió Europea i de l'OTAN a
favor del subministrament d'armament a
Ucraïna i de l'enduriment de les
sancions contra Rússia
https://www.ccma.cat/324/putin-posa-en-c
erca-i-captura-la-primera-ministra-desto
nia-per-accions-hostils-amb-russia/notic
ia/3276274/
Més
info a www.ccma.cat  | | | GRUP DE WHATSAPP | 2023-02-17 (2/22) - Pujat per Genís Callau Pérez - Comparteix
Hola a Totes/tots,
Us escric perquè en uns mesos estaré
vivins a Tallin per estudis i
m'agradaria tindre contacte amb algu que
sigui del meu lloc de procedència. Més
que res per si volguessiu quedar i poder
fer que la meva adaptació sigui una mica
menys dura.
Que trobeu si fem un grup de whatsapp
per a poder estar tots en contacte i
així saber si ens poderm veure per
allà?
Com ho veieu? Jo us deixo el meu telèfon
de contacte per si algú vol parlar amb
mi: +34 605870720.
Moltes gràcies a tots
Salutacions | | | Estònia denuncia una incursió russa
sobre el seu espai aeri i convoca
l'ambaixador a Tallinn | 2022-08-11 (3/22) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
L'helicòpter rus va restar en espai aeri
d'Estònia vora d'un minut sense les
comunicacions ni el transponedor
operatiu
https://www.vilaweb.cat/noticies/estonia
-incursio-russa-espai-aeri-ambaixador-ta
llinn/
Més info a
www.vilaweb.cat | | | Tallinn, una capital europea amb molt a
mostrar | 2022-07-28 (4/22) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Tallinn, la capital d'Estònia, que és la
joia de la corona d'aquesta nació
bàltica
https://www.elnacional.cat/ca/estil-vida
/tallinn-capital-europea-mostrar_792147_
102.html
Al costat del mar Bàltic, al nord
d'Europa, es troba una ciutat molt
oblidada que és atapeïda d'història i
paisatges encantadors. Es tracta de
Tallinn, la capital d'Estònia, que és la
joia de la corona d'aquesta nació
bàltica. A mesura que aquesta part
d'Europa s'ha obert en les últimes
dècades, molts viatgers s'han adonat com
de fotogènica i bonica que és aquesta
ciutat costanera emmurallada. Per això,
veurem quines són les fites més
importants amb què compta.
Més info
a www.elnacional.cat | | | 7 produccions catalanes seleccionades al
Tallin Black Nights Film Festival | 2021-11-26 (5/22) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
El Tallin Black Nights Film Festival a
Estònia acull 7 produccions catalanes en
les diferents seccions d?aquest
festival. A més dels films seleccionats,
dos projectes catalans participen en
L?Industry@Tallinn & [?]
https://exterior.cat/noticies/7-producci
ons-catalanes-seleccionades-al-tallin-bl
ack-nights-film-festival/
Més info a exterior.cat
| | | Instruccions per fer-se la Residència
Digital Estoniana | 2021-09-20 (6/22) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
https://www.linkedin.com/pulse/ya-soy-un
-e-resident-estoniano-m%C3%A1s-xavi-vila
/?originalSubdomain{=}es | | | Ajuda per crear empresa a estonia sobre
criptos i projectes catalans | 2021-08-06 (7/22) - Pujat per Josua - Comparteix
Hola,
som un grup de Catalans que volem crear
una empresa relacionada amb el mon de
les criptomonedes i donar suport a la
independencia de Catalunya, tenim moltes
idees potents i necesitem ajuda per
crear una empresa a Estonia, hem estat
mirant diverses consultories que ens
farien la feina, pero son carisimes
considerant que si es fa tot online es
molt mes barat.
Algu que visiqui a Estonia ens pot donar
un cop de ma?
Si a mes es programador o emprenedor,
molt millor.
gracies. | | | Ajuda crear empresa criptos | 2021-08-06 (8/22) - Pujat per Josua - Comparteix
Hola,
som un grup de Catalans que volem crear
una empresa relacionada amb el mon de
les criptomonedes i donar suport a la
independencia de Catalunya, tenim moltes
idees potents i necesitem ajuda per
crear una empresa a Estonia, hem estat
mirant diverses consultories que ens
farien la feina, pero son carisimes
considerant que si es fa tot online es
molt mes barat.
Algu que visiqui a Estonia ens pot donar
un cop de ma?
Si a mes es programador o emprenedor,
molt millor.
gracies. | | | El 'passaport Rumessen': el precedent
estonià de la Identitat Digital
Republicana | 2021-04-14 (9/22) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
El document d'identitat creat per una
associació encara durant l'ocupació
soviètica va acabar essent considerat
legal pel nou estat independent
https://www.vilaweb.cat/noticies/passapo
rt-rumessen-precedent-estonia-identitat-
digital-republicana/
Més info a
www.vilaweb.cat | | | Tot allò que cal saber sobre el vot
electrònic. Estònia és l'únic país del
món que posa aquesta opció a l'abast de
tots els ciutadans | 2021-01-25 (10/22) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Si podem fer tantes coses a la xarxa,
com és que no podem votar per internet a
les eleccions del Parlament de
Catalunya?
https://www.vilaweb.cat/noticies/per-que
-no-podem-votar-per-internet/
Si podem fer tantes coses a la xarxa,
com és que no podem votar per internet a
les eleccions del Parlament de
Catalunya? És una pregunta que d’ençà
que va començar la pandèmia ha sorgit en
molts països que han fet eleccions.
Divendres passat alguns càrrecs del
govern català s’acusaven de no haver fet
prou esforços per aplicar-ho. La veritat
és que Catalunya no n’és cap excepció,
perquè ara com ara hi ha molt pocs
països que permetin el vot telemàtic.
Els processos electorals són la base de
la democràcia representativa i garantir
que es desenvolupin de manera
transparent i segura, i que tothom
confiï en els resultats és primordial.
Introduir canvis no és gens fàcil.
Tanmateix, amb l’evolució imparable de
la tecnologia, tot apunta que en les
pròximes dècades s’acabarà oferint com a
alternativa al vot presencial, com a
mínim per a alguns sectors de la
població.
Són iguals el vot electrònic i el vot
per internet?
El vot electrònic inclou tots els
procediments d’emissió, processament i
recompte del vot per mitjans digitals.
Aquests mitjans poden trobar-se tant en
entorns controlats com en no controlats.
En el primer cas són urnes electròniques
als col·legis electorals, unes màquines
que es fan servir, per exemple, en
alguns estats dels Estats Units
d’Amèrica, al Brasil i l’Índia. En el
segon cas, és el vot remot emès des d’un
dispositiu connectat a la xarxa. En
aquest article ens volem fixar en com
funciona aquest darrer cas, el vot per
internet.
A quins països es fa servir el vot per
internet?
S’utilitza en una desena de països, però
tan sols un, Estònia, el permet per a
tots els seus ciutadans i a tots els
processos electorals. S’hi fa servir
aquesta opció des de l’any 2005; el 2019
gairebé de la meitat dels ciutadans que
van participar en les eleccions europees
van votar per internet. La resta de
països que han instaurat sistemes de vot
per internet tan sols el permeten a
grups d’electors concrets. Entre
aquests, Suïssa és on més ciutadans hi
tenen accés, tant els residents a
l’exterior com un percentatge petit dels
residents a l’interior, que varia en
cada cas. L’estat francès, el Paquistan
i Panamà ofereixen aquesta possibilitat
als seus ciutadans que viuen a
l’estranger. Armènia tan sols el permet
a militars i diplomàtics, i l’estat de
Nova Gal·les del Sud d’Austràlia el
permet als ciutadans amb discapacitat
visual. Al Canadà es fa servir a les
eleccions municipals d’Ontario i Nova
Escòcia i a les regionals dels
territoris del Nord-oest.
Què hi diuen els organismes
especialitzats en observació
electoral?
La majoria d’informes dels organismes
reconeguts mundialment com a
especialistes en observació electoral no
prenen posició ni a favor ni en contra
del vot per internet. La Comissió
Europea, per exemple, recollia en aquest
informe del 2018 els avantatges i
desavantatges que implica.
En tots els casos, sigui quina sigui la
modalitat del vot, marquen com a
prioritari que el sistema triat respecti
els cinc principis de les eleccions
democràtiques: garantir que el vot sigui
universal, lliure, igual, directe i
secret. Per aconseguir-ho, el Consell
d’Europa va publicar el 2017 aquesta
llista de recomanacions.
Quant al vot per internet, coincideixen
en la necessitat que es provi amb prou
antelació i en cap cas no es faci poc
abans dels comicis. Arran de la
pandèmia, la Fundació Internacional de
Sistemes Electorals (IFES) va publicar
l’abril del 2020 un informe en què
desaconsellava que els països que no
comptessin prèviament amb sistemes per a
fer-lo efectiu, ho fessin ara de manera
precipitada. Una recomanació molt
semblant a la que feia l’Organització
per a la Seguretat i la Cooperació a
Europa a la seva anàlisi dels envits
electorals que suscita el
coronavirus.
Com és que hi ha tan pocs països que
l’hagin aplicat?
Hi ha molts països que han dut a terme
proves per a instaurar el vot per
internet, però finalment s’han fet
enrere. Durant la primera dècada del
2000 ho van fer el Regne Unit (que el va
posar a prova entre el 2003 i el 2004) i
els Països Baixos (l’any 2004). Més tard
ho va fer Noruega, que va oferir aquesta
opció a alguns ciutadans a les eleccions
parlamentàries del 2011 i del 2013. Un
any després, però, va decidir de no
aplicar aquesta opció per la manca de
confiança que suscitava tant entre
alguns actors polítics com entre els
ciutadans, que no es refiaven que es
garantís el secret del seu vot.
Actualment, països com ara Lituània,
Escòcia, Mèxic i el Japó el tenen a
prova.
Que tants països ho hagin intentat, però
no ho hagin assolit, demostra que
instaurar un sistema de vot per internet
és tot un desafiament. Poder complir
totes les garanties democràtiques
requereix temps, consens polític i la
reforma de les lleis electorals.
L’investigador en dret electoral i noves
tecnologies de la Universitat Rovira i
Virgili Adrià Rodríguez-Pérez afirma:
“És un canvi de mentalitat i de pràctica
que requereix primer de tot voluntat
política, i una inversió ingent de temps
i diners.” Considera que és impossible
que funcioni si no genera confiança i
per això és del parer que cal fer moltes
proves abans per comprovar que tot
funciona adequadament i facilitar que la
societat s’hi familiaritzi a poc a
poc.
Quines malfiances suscita?
La feblesa que tothom reconeix al vot
per internet és que topa amb l‘escletxa
digital, el fet que hi ha ciutadans
sense accés a la xarxa o que tenen
dificultats per a accedir-hi que no
puguin acollir-s’hi. Per això, per
garantir la universalitat del sufragi,
ningú no pensa que el vot remot pugui
arribar a ser, ara com ara, l’única
opció disponible per a participar en un
procés democràtic.
D’una altra banda, les vulnerabilitats
que més s’atribueixen al vot per
internet són la dificultat d’identificar
amb precisió els votants, cosa que pot
originar problemes per a garantir el
secret de vot i evitar coercions, i la
possibilitat que hi hagi manipulacions i
frau electoral.
És fàcil de manipular el vot per
internet?
Com passa amb qualsevol procés digital,
els sistemes de vot per internet poden
rebre ciberatacs que acabin manipulant
els vots. Aquests atacs poden provenir
de l’administració amb accés privilegiat
al sistema o de hackers des de
l’exterior. Per a evitar-los cal que,
abans de fer-se servir de manera
oficial, es provin repetidament i fins i
tot es facin simulacres d’atacs.
Els sistemes de vot per internet tenen
nivells de protecció criptogràfica
avançada, però com destacava aquesta
anàlisi publicada fa poc del professor
de ciència política i de l’administració
a la UB Josep M. Reniu: “És evident que
el risc zero és impossible d’assolir,
però ho és tant en aquest entorn com en
el de la gestió informàtica de la
totalització dels resultats electorals
dels processos polítics a Espanya o
qualsevol altre procés virtual.” Reniu
fa notar que en el cas del vot
electrònic hi ha “reticències
tecnofòbiques” que no es reprodueixen a
l’hora d’acceptar unes altres eines
digitals com ara les aplicacions als
mòbils o a les reunions de feina per
videoconferència.
Una mesura que alguns països han pres
per a combatre les crítiques que acusen
els sistemes de vot digital de ser
caixes negres és posar a l’abast de
tothom el codi font i les
especificacions tècniques que es fan
servir. Per exemple, l’any 2019 a Suïssa
es va fer un simulacre en què qualsevol
podia intentar atacar el sistema. Tot i
que ningú no ho va aconseguir, alguns sí
que van trobar vulnerabilitats al codi
font. L’oficina de correus del país va
decidir de suspendre el sistema
temporalment fins que no va
rectificar-ne els errors.
Es pot garantir que el vot per internet
és secret?
Igual que passa en el cas del vot per
correu postal, en el vot per internet la
garantia del secret del vot durant
l’emissió és a les mans de l’elector.
L’administració no té mecanismes per a
garantir la confidencialitat i la
individualitat en el moment de la
tria.
Els experts destaquen que un avantatge
respecte del vot postal és que en el cas
del vot per internet hi ha mecanismes
per a minimitzar el risc de coercions. A
Estònia, per exemple, l’elector pot
votar per internet tantes vegades com
vulgui durant el període de vot
anticipat i el sistema només acaba
registrant el darrer. Aquesta mesura pot
desencoratjar la corrupció, perquè si
algú compra un vot, no es pot assegurar
quina serà l’opció definitiva del
ciutadà.
Un cop emès, els sistemes de vot per
internet sí que tenen mecanismes
criptogràfics que permeten de protegir
el contingut del vot, garantir-ne la
privadesa i fer-lo anònim abans de ser
desxifrat per al recompte.
Podem assegurar que el vot per internet
arriba a l’urna sense ser modificat?
Hi ha mecanismes tecnològics d’auditoria
tant perquè l’elector pugui seguir el
recorregut des que és emès fins que
arriba a l’urna i verificar que ha estat
emmagatzemat al servidor sense ser
modificat, tot consultant un tauler
d’anuncis públic.
També hi ha sistemes que permeten als
grups d’observació electoral i a les
terceres parts interessades, com ara els
partits polítics, de comprovar que tots
els vots emesos, que són xifrats,
pertanyen a ciutadans amb dret de vot, i
que els processos d’anonimat i recompte
no manipulen el contingut del vot, sense
revelar-ne el secret.
L’OSCE, l’organisme internacional
encarregat de l’observació electoral en
molts països, va publicar el 2013
aquesta guia dels estàndards que segueix
en el cas del vot electrònic.
La identificació digital és un
desafiament?
Tecnològicament parlant, hi ha diversos
sistemes que permeten d’identificar que
el votant sigui qui diu que és i que per
tant tingui dret d’exercir el vot. Els
més estesos són les credencials i els
certificats electrònics. Les credencials
poden incloure un nom d’usuari i una
contrasenya i es poden lliurar per
diversos canals (per correu
convencional, per SMS, per correu
electrònic…) i es pot optar per les d’un
sol ús o fins i tot per enllaços que tan
sols es poden consultar una vegada. Els
certificats electrònics poden ser
físics, com ara el carnet d’identitat
mateix, o digitals, com ara l’IdCAT. Els
experts coincideixen que minimitzar la
possibilitat que existeixin
suplantacions d’identitat és viable amb
aquests sistemes.
Quins avantatges té el vot per
internet?
El principal benefici és la comoditat
que aporta a l’elector, que no cal que
es desplaci físicament per exercir el
dret de vot. Els ciutadans que viuen a
l’exterior, els que tenen la residència
en zones mal comunicades, els malalts
que es troben a l’hospital són alguns
dels grups que se’n podrien
beneficiar.
El vot telemàtic també ofereix a les
persones amb discapacitat la
possibilitat de votar sense necessitat
de dependre de ningú. Per exemple, hi ha
programaris que llegeixen les opcions de
tria i que faciliten el dret de vot tant
als qui tenen ceguesa com als qui no
saben llegir ni escriure.
Alguns estudis demostren que un cop s’ha
aplicat la tecnologia i s’han fet
campanyes per a promoure’n l’ús, el cost
del vot en línia és menor que el de la
votació tradicional, que requereix una
logística complexa. També hi ha qui en
destaca els beneficis ambientals.
A llarg termini, l’opció de vot per
internet pot frenar el descens de la
participació en sectors de població poc
motivats per a desplaçar-se als
col·legis.
El cas d’Estònia és el model a
seguir?
Estònia és sens dubte el país més
avançat del món quant al nombre de
tràmits que permet de fer per internet.
El sistema d’identificació digital és
molt consolidat en aquest país de poc
més d’un milió tres-cents mil habitants.
Els ciutadans d’Estònia tenen una
targeta d’identificació electrònica
obligatòria que els permet d’accedir a
una plataforma digital estatal amb més
de quatre mil serveis en línia. Per
tant, Estònia és el model si es vol
aconseguir un sistema d’administració
pública plenament digital, no tan sols
en relació amb el procés
electoral.
Més info a
www.vilaweb.cat | | | Puigneró denuncia que el Ministeri
d'Exteriors l'ha vetat en una cimera
internacional | 2020-12-13 (11/22) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
El conseller havia de participar aquesta
setmana en una cimera sobre solucions
digitals globals a Estònia
https://www.ccma.cat/324/puignero-denunc
ia-que-el-ministeri-dexteriors-lha-vetat
-en-una-cimera-internacional/noticia/306
5743/
Més info a
www.ccma.cat | | | https://www.workinestonia.com - Official
guide to finding a job in Estonia,
relocating and settling in. | 2020-03-17 (12/22) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Estonia is Northern Europe's knowledge
hub in tech.
Come work in Estonia to accelerate your
career.
https://www.workinestonia.com/ | | | Estònia, el miracle dels quatre
unicorns | 2019-11-18 (13/22) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
De com un país d?un milió d?habitants
s?ha convertit en referent tecnològic
per als governs i les ?start-ups?
https://emprenem.ara.cat/creixer/Estonia
-miracle-dels-quatre-unicorns_0_23457654
51.html | | | Puigdemont i Torra commemoren el dia de
la independència d'Estònia | 2018-08-21 (14/22) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
El president a l'exili remarca que els
catalans comparteixen els valors de
llibertat, democrà cia i
autodeterminació
http://elmon.cat/politica/puigdemont-tor
ra-commemoren-dia-independencia-destonia
El 20 d'agost de 1991, sota l'amenaça
dels tancs soviètics, el Parlament
Estònia declarava la seva independència.
El president a l'exili, Carles
Puigdemont, ha volgut felicitar els seus
ciutadans, que avui celebren el dia de
la Restauració de la Independència, amb
un apunt a Twitter: "Felicito Estònia en
el Dia de la Restauració de la
Independència. Els catalans comparteixen
avui els mateixos valors de llibertat,
democràcia i autodeterminació que els
estonians van defensar amb valentia fa
vint-i-set anys". Per la seva banda, el
president de la Generalitat, Quim Torra,
també s'ha sumat a la celebració amb
aquest missatge: "Com a President de
Catalunya vull expressar la meva meva
més cordial felicitació al poble
d’Estònia en el Dia de la Restauració de
la Independència. La vostra llarga
lluita per una república sobirana
segueix sent una font d’inspiració
imprescindible per al poble català" | | | Espanya, apartada de les maniobres
aèries al Bàltic mentre creix la
indignació a Estònia | 2018-08-09 (15/22) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
L?OTAN s'implica en la investigació de
l'incident en què un caça espanyol va
disparar un míssil a l'espai aeri
estonià
https://www.vilaweb.cat/noticies/espanya
-apartada-de-les-maniobres-aeries-al-bal
tic-mentre-creix-la-indignacio-a-estonia
/
Estònia està escandalitzada amb
l’incident que va protagonitzar ahir un
caça de l’exèrcit espanyol, un
Eurofighter que va disparar un míssil
aire-aire quan feia uns exercicis
militars a l’espai aeri estonià
juntament amb un altre avió espanyol i
dos Mirage 2000 francesos. Va ser al sud
del país, i el míssil no va causar
destrosses ni víctimes ‘gràcies a Déu’,
en paraules de Jüri Ratas, el primer
ministre. Ratas ha parlat amb el
secretari general de l’OTAN, Jens
Stoltenberg, a qui ha demanat ‘que es
prengui l’incident molt seriosament’
perquè a Estònia estan ‘molt
preocupats’. A més, el ministre de
Defensa estonià, Jüri Luik, ha anunciat
que Espanya romandrà temporalment
apartada de les maniobres militars
aèries al Bàltic fins que no s’aclareixi
l’incident.
Mentrestant, Portugal substituirà
Espanya, segons que ha informat Luik en
declaracions al diari estonià Postimees.
‘És un incident extremadament estrany i
molt lamentable. La cosa més important
és garantir la seguretat i esbrinar què
ha passat.’ L’exèrcit d’Estònia, en
col·laboració amb l’exèrcit espanyol i
també amb la participació de l’OTAN, han
obert una investigació per a determinar
què va passar. De moment, l’explicació
del govern espanyol ha estat que el
míssil es va disparar per accident. Ho
ha dit en un comunicat en què ha
detallat que l’incident va ocórrer
durant l’operació de policia aèria del
Bàltic, on participa el destacament
espanyol Vilkas Bap-47, amb la base
aèria a Siauliai, a Lituània. Un
portaveu de l’exèrcit estonià ha
explicat que han localitzat l’indret on
es va disparar el míssil, i que el
primer avís que van tenir que havia
passat alguna cosa ‘va ser quan el pilot
va alertar els companys que hi havia
hagut un error’.
El primer ministre havia dit abans, en
un escrit al Facebook: ‘La missió de
seguretat de l’OTAN és molt important i
una part necessària de la seguretat
nacional d’Estònia. Malgrat això, hem de
tenir sempre al cap la seguretat dels
nostres civils. L’incident alarmant
d’avui no ha tingut conseqüències, però
és extremadament lamentable.’
Espanya és un dels estats que participen
en la missió de l’OTAN als països
bàltics, Estònia, Letònia i Lituània,
per a reforçar la presència militar pel
temor de la proximitat de Rússia i les
maniobres que pugui fer-hi.
L’ex-ministre de Defensa espanyol José
Manuel García-Margallo va arribar a
vincular la presència d’un esquadró aeri
espanyol al Bàltic amb el fet que
aquests països no donessin suport a la
independència de Catalunya: ‘Nosaltres
no tenim la preocupació per Rússia que
tenen els països bàltics, els romanesos,
els polonesos o els hongaresos. Ells,
per tant, exigeixen una enorme fermesa
respecte de Rússia. Nosaltres no tenim
aquesta preocupació, però l’entenem, la
compartim i, com a socis, donem suport a
les accions. I encara més: tenim un
esquadró aeri a la mar Bàltica.’
El míssil
El míssil disparat és un AMRAAM
aire-aire que es va començar a fabricar
als EUA el 1991. És un míssil de 3,7
metres de llarg, amb un diàmetre de 18
centímetres. Pesa 152 quilos, una
vintena dels quals són explosius
allotjats al cap del míssil. Pot abastar
una distància de 19 quilòmetres i pot
arribar a una velocitat de 4.900
quilòmetres per hora. El cost és d’uns
400.000 dòlars. | | | Investigación el misil disparado por un
Eurofighter español | 2018-08-09 (16/22) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
El primer ministro de Estonia, Jüri
Ratas, ha pedido explicaciones al
secretario general de la OTAN, Jens
Stoltenberg, sobre lo ocurrido este
martes, cuando un Eurofighter español
disparó de forma accidental un misil
cuando participaba en unas maniobras
sobre el país báltico
https://www.lavanguardia.com/politica/20
180808/451253816002/estonia-misil-dispar
ado-eurofighter-espanol.html | | | Un eurofighter de l?exèrcit espanyol
dispara un míssil a Estònia | 2018-08-08 (17/22) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
El ministeri de Defensa obre una
investigació per esbrinar les causes de
l?incident, que ha tingut lloc durant
unes maniobres i no ha tingut
conseqüències
https://www.ara.cat/politica/caca-espany
ol-avio-estonia_0_2066193428.html
Un avió eurofighter espanyol que
realitzava a Estònia maniobres conjuntes
amb aparells francesos ha disparat
accidentalment un míssil aire-aire,
sense que el tret tingués conseqüències,
ha informat el Ministeri de Defensa.
Defensa, que ha obert una investigació
per aclarir les causes de l'incident, ha
precisat que els avions han pogut tornar
si novetat a la base aèria de
Siauliai.
Les aeronaus implicades en l'incident
són dos avions eurofighter espanyols i
dos aparells Mirage 2000 francesos.
L'avió eurofighter espanyol, destacat a
Lituània, realitzava aquesta tarda una
missió d'ensinistrament juntament amb
els avions francesos en una zona del
sud-oest d'Estònia, que segons la versió
espanyola està autoritzada per a aquest
tipus d'exercicis. Per causes que es
desconeixen el caça espanyol va disparar
un míssil aire-aire. | | | Vins Catalans | 2018-06-24 (18/22) - Pujat per Jose - Comparteix
Hola a todos, me llamo José Casanova,
soy un catalán aunque castellanoparlante
gran defensor de la cultura catalana,
tengo una empresa ViniQus que se encarga
de impulsar los vinos catalanes a nivel
internacional.. ayer llegué a Tallinn no
conozca nadie y me encantaría poder
tomar un café con con algun catalán. | | | somriures i somplors | 2017-05-08 (19/22) - Pujat per Antoni Vancells ( Sao Paulo ) - Comparteix
Em dic Antoni Vancells. Soc de Barcelona
i visc a Sant Cugat. Com el meu temps de
treballar per els altres ja ha passat,
ara em dedico a treballar per a mi i
omplo el meu temps escrivint contes.
Més pensats per a gent adulta que no pas
per vailets.
Un bon amic i lector meu, em va suggerir
que us els envies. La idea em va semblar
bona i aquí us adjunto l'adreça del meu
Blog per si el cuquet de la curiositat
us crida a tafanejar el que diu aquest
jubilat que tan sols pretén fer-vos
passar una bona estona. (no hi ha el més
mínim interès crematístic al darrera).
Sols compartir i abraçar quan calgui.
També m'agradaria saber de les vostres
vides, pot ser les vostres
enyorances?
Us envio una salutació plena
d'afecte.
Antoni Vancells
www.volenveuremon.com | | | | | Paginació: 12 | |
|
|
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
| |
