| Marruecos desafía a España en busca de
los ricos yacimientos de las aguas al
sur de Canarias | 2020-01-24 (1/44) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
El monte submarino Tropic esconde el
mayor yacimiento de telurio del mundo,
necesario para la fabricación de paneles
solares y otros elementos
El Consejo de Gobierno de Canarias ha
aprobado este jueves una declaración
institucional que rechaza la
delimitación unilateral de Rabat y exige
al Estado "máxima firmeza"
La ministra de Exteriores española viaja
este viernes a Rabat para reunirse con
su homólogo marroquí
La delimitación de las fronteras debe
hacerse tras el diálogo y acuerdo con
los países vecinos, lo que obligaría a
Marruecos a negociar con España,
Mauritania, Argelia y el Sáhara
Occidental
https://www.eldiario.es/canariasahora/in
ternacional/minerales-ocupacion-Sahara-O
ccidental-marroquies_0_987951416.html | | | Canarias reitera que Marruecos 'tendrá
enfrente' al Gobierno español si toca
"un solo milímetro" de las aguas isleñas | 2020-01-22 (2/44) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Ángel Víctor Torres, presidente del
Gobierno de Canarias, asegura que la
nueva ministra de Asuntos Exteriores,
Arancha González Laya, confirmó "la
misma postura de defensa clara de las
aguas canarias ya trasladada por el
equipo anterior"El Ejecutivo
regional aprobará una resolución
institucional en defensa del mar que
considera propio un día después de
que Rabat vote a favor de delimitar su
frontera marítima y crear su Zona
Económica Exclusiva
https://www.eldiario.es/canariasahora/in
ternacional/presidente-Canarias-reitera-
Marruecos-Archipielago_0_987252225.html | | | L'illa del tresor que el Marroc i
Espanya es disputen al fons del mar | 2019-12-20 (3/44) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Rabat redibuixa les seves fronteres
marítimes per quedar-se amb les aigües
del Sàhara Occidental
https://www.ara.cat/internacional/Tropic
-minerals-estrategics-Marroc-Espanya_0_2
364963596.html
Matar dos pardals d'un tret. Això és el
que pretén el Marroc amb l'ampliació de
les seves fronteres marítimes, que el
Parlament de Rabat ha aprovat aquesta
setmana. El primer és aconseguir la
sobirania de les aigües del Sàhara
Occidental, com ja ha fet amb les seves
terres, ignorant el dret internacional.
I el segon, garantir-se el dret
d'extreure uns preuats recursos que
s'amaguen sota el fons marí,
concretament a l'antic volcà Tropic,
situat a 1.000 metres de profunditat en
aigües que es disputen el Marroc i
Espanya. El volcà és ric en minerals
estratègics com el cobalt i el tel·luri,
que són determinants per a la indústria
tecnològica. És una illa del tresor que
tots dos països volen.
Segons els científics, el Tropic podria
amagar el principal jaciment de tel·luri
del planeta, unes 2.600 tones que es
paguen a un preu d'entre 200 i 500 euros
el quilo. També presenta altes
concentracions de cobalt, vanadi, níquel
o itri, tots metalls catalogats com a
estratègics per l'ús que se'n fa en
telèfons mòbils, ordinadors o cotxes
elèctrics. Precisament el 2014 Espanya
va presentar una modificació de les
seves fronteres marítimes –que està
pendent de l'aprovació de l'ONU– per
incloure l'àrea on està situat el volcà
submarí dins la zona econòmica exclusiva
de les Canàries. Ara aquesta mateixa
zona la reclama el Marroc, que acaba de
redibuixar les seves fronteres al mar.
Els dos projectes de llei que dilluns va
aprovar el Parlament marroquí modifiquen
la legislació dels anys setanta i
vuitanta que ja definia les fronteres
marítimes del país. Rabat vol convertir
les aigües del Sàhara Occidental en una
zona econòmica exclusiva, que li donaria
el dret absolut d'explotar els seus
enormes recursos naturals: la pesca, el
gas, el petroli i aquests minerals
estratègics. De fet, la modificació
jurídica compleix el desig del rei
Mohamed VI, que en el seu discurs del
mes passat durant el 44è aniversari de
la Marxa Verda –com es coneix la invasió
marroquina del Sàhara Occidental– va
ratificar la marroquinitat del Sàhara
Occidental, una excolònia espanyola on
encara està pendent la celebració d'un
referèndum d'autodeterminació previst
per l'ONU.
Els portaveus saharauis a l'exili han
posat el crit al cel. "El govern de la
República Àrab Saharaui Democràtica
recorda a la comunitat internacional que
l'estatut del Sàhara Occidental, i per
tant del seu oceà, s'ha considerat un
tema de dret internacional des del 1975.
Tal com va concloure l'any passat el
Tribunal Internacional de Justícia, el
Marroc no té cap dret a reclamar-ne el
territori, que ocupa il·legament".
Erupció d'un volcà submarí proper a
l'illa de Hierro, a les Canàries, el
2017. EFE
Erupció d'un volcà submarí proper a
l'illa de Hierro, a les Canàries, el
2017. EFE
"Amb la modificació de les fronteres
marítimes, el Marroc confirma la seva
estratègia sobiranista sobre el
territori del Sàhara Occidental i les
seves aigües", explica a l'ARA Víctor
Gutiérrez, director del departament de
Dret Públic de la Universitat de Jaén.
"Vol tenir una base jurídica nacional
sòlida de cara a una futura negociació
amb els estats veïns, Espanya i
Mauritània, per a la delimitació dels
espais marins situats a la costa
atlàntica, incloent-hi el territori
saharaui, que assimila al seu territori
nacional", afegeix.
Apropiant-se de les aigües territorials
del Sàhara Occidental, sobre les quals
el Marroc no té sobirania segons el dret
internacional, Rabat aplica la mateixa
lògica que en terra ferma: assimilar
l'espai al seu territori nacional. De
fet, l'any passat una sentència del
Tribunal Europeu de Justícia va declarar
il·legals els acords pesquers signats
entre la UE i el Marroc amb l'argument
que Rabat no té sobirania sobre les
aigües del Sàhara Occidental.
Conflicte amb Espanya
La modificació del límit marítim reobre
també una vella disputa entre el Marroc
i Espanya, que, a més de la qüestió de
Ceuta i Melilla, també es baralla amb el
país veí pels límits de la sobirania de
les aigües al voltant de les Canàries.
Madrid i Rabat no han arribat mai a un
acord de delimitació fronterera, tot i
que el 2009 van estar-hi molt a prop:
fins ara ha prevalgut la solució
salomònica que cadascú es queda fins a
la meitat de les aigües que separen els
dos països.
Com recorda Jaime Rodrigo, professor de
dret de la Facultat de Nàutica de
Barcelona, "els estats són sobirans
sobre les 12 primeres milles nàutiques
(22 kilòmetres) des de la seva costa.
Després, des de les 12 milles fins a les
200 (370 quilòmetres), poden establir
una zona econòmica exclusiva (ZEE), que
els dona dret a administrar, conservar i
explotar aquesta àrea". Encara hi ha una
tercera opció, "l'ampliació de la
plataforma continental, que estén el mar
sobirà fins a les 350 milles (648
quilòmetres) des de la costa, si es
demostra amb informes geogràfics que el
territori en qüestió és continuïtat de
la zona terrestre". És el que va demanar
Espanya el 2014 a l'ONU per a les
Canàries. Exactament el mateix que vol
fer ara el Marroc. I les dues zones se
solapen precisament on se situa el
Tropic, que alguns científics han
qualificat d'autèntica illa del tresor
sota el mar. El govern de les Canàries
ja ha dit que no pensa "cedir ni una
milla".
El ministre d'Exteriors marroquí, Nasser
Bourita, ha dit que el Marroc presentarà
la documentació a l'ONU un cop els
projectes de llei siguin ratificats pel
rei, i s'ha mostrat disposat a negociar
amb Espanya, assegurant que no busca
"fets consumats". A ningú se li escapa,
però, que sempre que hi ha un conflicte
entre Madrid i Rabat, el veí del sud fa
valer el seu paper de gendarme
antiimmigració de la frontera espanyola.
No seria el primer cop que li funciona
amenaçar Espanya amb una onada de
pasteres si no s'avé a un acord.
Recursos accessibles
"El problema de fons és que ara s'han
fet accessibles recursos del fons del
mar als quals no s'havia pogut arribar
mai. Molts països s'han adonat que,
segons el dret internacional, poden
tenir sobirania sobre aquests recursos,
i per això ho estan reclamant. Si això
passa al Brasil, no hi ha conflicte amb
altres països, perquè no hi ha cap altre
país en aquestes 350 milles, però quan
passa a la Mediterrània o entre el
Marroc i les Canàries, els territoris se
solapen i es produeix la disputa",
resumeix el professor Víctor Gutiérrez,
de la Universitat de Jaén. Gutiérrez
recorda que la modificació de les seves
fronteres marítimes que va fer l'any
passat Algèria va afectar algunes bosses
de gas i petroli que podrien haver
quedat dins el domini marítim de les
Balears. | | | La huella del franquismo se resiste a
abandonar el callejero de Fuerteventura | 2018-02-17 (4/44) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
La Ley de Memoria Histórica continúa sin
cumplirse en las localidades majoreras.
Tras su aprobación en 2007, los
ayuntamientos comenzaron a cambiar el
nombre de calles y elementos de
exaltación franquista Un paseo por el
callejero de municipios como La Oliva,
Antigua y Puerto del Rosario deja aún
entrever nombres en sus calles que
aluden a personajes y elementos de la
Dictadura En 2015, Puerto del Rosario
figuró en la macro denuncia realizada
contra 38 alcaldes de municipios
españoles por incumplimiento de la Ley
de Memoria Histórica
http://www.eldiario.es/canariasahora/soc
iedad/franquismo-resiste-abandonar-calle
jero-Fuerteventura_0_740876225.html | | | Paginació: 123 | |
|
