| Tauler/Pissarra |
| Només els usuaris registrats poden afegir continguts. Clica Aqui per registrar-te de franc |
|
|
|
| | | Paginació: 12 | | | El partido más raro de la selección:
España recibirá a Kosovo, pero el trato
no será de nación | 2021-03-09 (1/32) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
El partido más raro de la selección:
España recibirá a Kosovo, pero el trato
no será de nación
Se hablará de territorio o equipo de
Kosovo, el himno no se presentará como
tal y puede afectar a la narración de
TVE
https://www.marca.com/futbol/seleccion/2
021/03/09/60476e21e2704e60118b4592.html<
br />
La Real Federación Española de Fútbol
trabaja desde hace meses con el
Ministerio de Asuntos Exteriores para la
organización del partido entre España y
Kosovo. Desde Las Rozas se ha querido
dar siempre la mayor normalidad posible
a un partido marcado por el hecho de que
el Estado español no reconoce la
soberanía de Kosovo, como tampoco lo han
otros dos países del grupo: Georgia y
Grecia.
El Ministerio de Asuntos Exteriores ha
dado pasos importantes para que la
selección kosovar pueda acceder y jugar
en España. Pero el protocolo será el más
especial jamás vivido en los partidos
organizados por España. No puede haber
referencia alguna a Kosovo como nación
soberana en el trato del partido por
parte de la RFEF. Así, será siempre el
equipo del territorio de Kosovo. Lo
mismo ocurre con la bandera, que no
puede mostrarse al lado de la española
como la de un país soberano. O el himno,
cuya fórmula no puede ser presentada
como la clásica de "suena el himno
nacional de...". Se presentará como la
música cedida por el territorio de
Kosovo.
Esos detalles afectan también a la
narración del partido por parte de los
medios estatales, TVE (dueña de los
derechos) y RNE. No puede haber
referencias a Kosovo como nación
soberana. Todo se deberá ajustar a los
parámetros marcados hablar de la
selección del territorio de Kosovo.
Este es un caso que ya se vivió en
Mundial de España. Entonces, con la
Guerra de las Malvinas recién acabada,
los medios argentinos recibieron órdenes
de no pronuncia la palabra Inglaterra en
el choque de los británicos con Alemania
en la segunda fase.
El España-Kosvo se jugará en 31 de marzo
en La Cartuja y será el tercer partido
de clasificación de España para el
Mundial 2022.
Més info a
www.marca.com  | | | Triunfo electoral de la izquierda
ultranacionalista en Kosovo | 2021-02-16 (2/32) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
El partido de izquierda reformista y
ultranacionalista Autodeterminación
(Vetevendosje), encabezado por Albin
Kurti, triunfó con el 48,19% de los
sufragios en las
https://www.lavanguardia.com/internacion
al/20210216/6249865/elecciones-kosovo-iz
quierda-ultranacionalista-resultados.htm
l
Més info a
www.lavanguardia.com | | | Los ultranacionalistas, favoritos de
nuevo en las elecciones de Kosovo | 2021-02-13 (3/32) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
El país celebra este domingo sus quintas
elecciones anticipadas desde su
independencia en 2008, enfrascado en su
crónica inestabilidad política y
económica. Las comicios se celebran
después de que en 2020 ya cayeran dos
Gobiernos.
https://www.publico.es/internacional/ult
ranacionalistas-favoritos-elecciones-kos
ovo.html
Més info
a www.publico.es | | | Espanya jugarà contra Suècia, Grècia,
Geòrgia i Kosovo en el camí cap al
Mundial de Qatar 2022. Espanya, Grècia i
Geòrgia no reconeixen Kosovo com a
estat. | 2020-12-08 (4/32) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Els de Luis Enrique ja saben els rivals
que tindran en la fase de grups per a la
Copa del Món que es farà l'hivern del
2022. Grup assequible, però enrenou
diplomàtic? Espanya, Grècia i Geòrgia no
reconeixen Kosovo com a estat.
https://www.ccma.cat/esport3/espanya-jug
ara-contra-suecia-grecia-georgia-i-kosov
o-en-el-cami-cap-al-mundial-de-qatar-202
2/noticia/3064700/
Més info a www.ccma.cat
| | | Dimiteix el president de Kosovo després
de ser imputat per crims de guerra | 2020-11-06 (5/32) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Segons l'escrit d'acusació de la
Fiscalia, Hashim Thaçi s'enfronta a deu
càrrecs
https://www.ara.cat/internacional/Dimite
ix-president-Kosovo-imputat-crims-guerra
_0_2558144312.html
Més info a www.ara.cat
| | | Sèrbia i Kosovo obriran ambaixada a
Jerusalem | 2020-09-06 (6/32) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Els Estats Units fan d'intermediari
perquè els dos països reconeguin la
Ciutat Santa com a capital del país
https://www.ara.cat/internacional/Serbia
-Kosovo-obriran-ambaixada-Jerusalem_0_25
21548025.html
Més
info a www.ara.cat | | | Acusen el president de Kosovo de crims
de guerra | 2020-06-25 (7/32) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Un fiscal del Tribunal de la Haia el
responsabilitza de 100 assassinats en la
guerra amb Sèrbia
https://www.ara.cat/internacional/Acusen
-president-Kosovo-contra-humanitat_0_247
7752313.html
El president de Kosovo, Hashim Thaçi, ha
sigut acusat de crims de guerra per un
fiscal especial del Tribunal Penal
Internacional de la Haia. Thaçi i nou
persones més han sigut considerades
"criminalment responsables de prop de
100 assassinats" i de tortures i
desaparicions forçoses durant la guerra
de la independència de Kosovo contra
Sèrbia entre 1998 i 1999.
Les acusacions han de ser confirmades
per un jutge de la comissió
especialitzada en Kosovo abans de poder
anunciar càrrecs de manera oficial.
Thaçi nega tots els càrrecs.
El fiscal especial de la Haia diu que ha
elevat a aquesta comissió fins a 10
imputacions contra el president de
Kosovo "per a la consideració del
tribunal". "La imputació només és una
acusació. És el resultat d'una llarga
investigació i reflecteix la
determinació que podem provar tots els
càrrecs més enllà dels dubtes
raonables", ha dit l'oficina del fiscal
especial.
Una altra fiscal, Carla Ponte, ja va
acusar l'any 2008 l'Exèrcit de Liberació
de Kosovo, que liderava Thaçi, d'haver
perpetrat fins i tot tràfic d'òrgans. Es
va decidir investigar les acusacions. El
govern de Kosovo ha negat les
acusacions, que considera "difamatòries
i sense base". Thaçi ha estat en el
poder a Kosovo des del final de la
guerra, que va costar més de 10.000
vides i que va acabar amb una
intervenció militar de l'OTAN. Kosovo es
va declarar independent l'any 2008, tot
i que Sèrbia encara no ho reconeix. | | | Sánchez participarà en la cimera europea
amb Kosovo perquè no hi haurà banderes | 2020-05-06 (8/32) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Cap president espanyol havia participat
fins ara en una reunió amb el país
balcànic
https://www.ara.cat/internacional/kosovo
-pedrosanchez-espanya-europa_0_244775535
6.html
Un president espanyol participarà per
primera vegada en una cimera europea on
també hi haurà el president de Kosovo,
estat independitzat el 2008 que Madrid
mai no ha reconegut. Pedro Sánchez
s'unirà aquest dimecres en la cimera
UE-Balcans que se celebrarà virtualment
per formalitzar un paquet de 3.300
milions d'euros d'ajuts europeus a la
regió per a la lluita contra el
coronavirus. En l'última cimera
d'aquestes característiques, l'aleshores
president espanyol, Mariano Rajoy, no hi
va assistir.
Però Sánchez hi serà perquè la Moncloa
ha posat com a condicions que no hi hagi
cap mena de símbol institucional. No hi
haurà banderes, sinó un fons comú per a
tots els participants. Tampoc els caps
d'estat i de govern seran mencionats pel
seu càrrec, només pel seu nom i cognom.
A la reunió virtual també hi assistirà
Sèrbia sota les mateixes condicions.
Fonts diplomàtiques espanyoles
insisteixen que la posició de l'Estat
respecte al reconeixement de Kosovo no
ha canviat, però reconeixen que sí que
ha canviat la manera d'abordar el
conflicte. "Creiem que és millor ser-hi
que no ser-hi, no ha canviat la posició
espanyola però creiem que com més
presència tingui Espanya en el conflicte
millor", apunten les mateixes fonts.
La presidència rotatòria de la Unió
Europea està actualment en mans de
Croàcia, que s'havia marcat com un dels
seus objectius la celebració d'aquesta
cimera amb tots els líders de la UE a
Zagreb. La pandèmia del coronavirus ha
impedit que es fes presencialment, però
fer-ho telemàticament ha posat més fàcil
les condicions perquè països com
Espanya, que es neguen a reconèixer
Kosovo, hi poguessin assistir.
El boicot espanyol a Kosovo
El boicot espanyol a Kosovo
D'altres condicions que Espanya ha
reclamat a canvi d'estar present en la
trobada virtual és que no es faci
referència a la cimera com una reunió de
la UE amb sis països balcànics, sinó que
només es parli dels Balcans com a regió.
A més, tampoc es discutirà en cap moment
sobre l'ampliació de la Unió Europea,
malgrat que els Vint-i-set donessin llum
verda recentment a començar les
negociacions amb Albània i Macedònia del
Nord. "Aquesta no és una cimera
d'ampliació", han reiterat fonts
europees, que han explicat que la
qüestió sobre les negociacions amb
aquests dos països balcànics es
continuarà abordant al juny.
Espanya reconeixerà Kosovo si arriba a
un acord amb Sèrbia
Totes aquestes condicions, posades
principalment per Espanya (el principal
opositor del reconeixement de Kosovo,
juntament amb Eslovàquia, Romania,
Grècia i Xipre), són les que permeten
que se celebri aquesta cimera més aviat
"simbòlica" que pretén escenificar el
suport de la UE a la regió en temps de
pandèmia i que evita els temes més
polèmics per garantir la participació de
tots els líders.
El canvi espanyol s'emmarca en un canvi
de to amb l'arribada socialista al
govern, que fonts de la Moncloa
insisteixen en desvincular totalment del
debat intern a l'Estat. El govern
espanyol ja ha afirmat recentment que
"no serà més papista que el papa" i que
si Sèrbia arriba a un acord amb Kosovo,
Espanya no posarà traves a l'hora de
reconèixer també aquest estat. "Estem en
contra de la declaració unilateral
d'independència, però no tenim res en
contra de Kosovo", han afirmat les
mateixes fonts esmentades anteriorment. | | | Un voto de censura hace caer al Gobierno
de Kosovo | 2020-03-26 (9/32) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
La oposición saca adelante una moción
contra el primer ministro Kurti ante las
diferencias en la gestión de la crisis
por coronavirus
https://elpais.com/internacional/2020-03
-26/un-voto-de-censura-hace-caer-al-gobi
erno-de-kosovo.html | | | Una ofensiva de Serbia debilita el
reconocimiento internacional de Kosovo | 2020-03-12 (10/32) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Belgrado logra, con una polémica campaña
diplomática, que varios países dejen de
considerar como Estado a la antigua
provincia
https://elpais.com/internacional/2020-03
-11/la-ofensiva-de-serbia-logra-reducir-
los-reconocimientos-de-kosovo-como-estad
o.html
El 17 de febrero de 2008, Kosovo declaró
su independencia. Ese mismo día, Costa
Rica la reconoció. Fue el primer país en
considerar un Estado a la antigua
provincia serbia. Al día siguiente se
sumaron tres de los cinco miembros
permanentes del Consejo de la Seguridad
de la ONU: Estados Unidos, Francia y el
Reino Unido. Fue el principio de una
oleada de reconocimientos que superó los
50 ese mismo año y el centenar en 2013,
es decir, más de la mitad de los países
de Naciones Unidas. En 2010, el Tribunal
Internacional de Justicia de la ONU
decretó que la independencia había sido
legal. Sí, las puertas de la ONU estaban
cerradas para Kosovo gracias a los dos
aliados de Serbia con derecho de veto en
el Consejo de Seguridad (China y, sobre
todo, Rusia) y cinco países de la UE,
entre ellos España, no reconocían –ni
reconocen- a Kosovo, pero el momentum
como se suele denominar en la jerga
política anglosajona al ímpetu que
conviene aprovechar en un determinado
instante estaba claramente del lado de
Kosovo. “Había un sentimiento general de
que Serbia había perdido la batalla”,
resume James Ker-Lindsay, profesor en la
London School of Economics especializado
en Europa sudoriental y autor del ensayo
The Foreign Policy of Counter Secession
(La política exterior de la
contrasecesión, en inglés), en el que
analiza el caso.
Hoy, la euforia está al otro lado de la
frontera. La diplomacia serbia ha
anunciado recientemente que 18 países
han retirado su reconocimiento a Kosovo,
gracias a una intensa campaña que
mantiene en los últimos años, de forma
que el número de países que lo mantiene
ha caído simbólicamente por debajo de
cien. Mientras, ningún país ha
reconocido a Kosovo desde febrero de
2018, cuando lo hizo Barbados.
Las cifras reales no están claras. El
pasado día 3, Belgrado anunció que
Sierra Leona se había convertido en el
decimoctavo Estado en retirar el
reconocimiento. Según Dacic, 92 países
de la ONU reconocen a Kosovo; 96, no; y
cinco tienen una postura “fluida”. En el
listado oficial de reconocimientos de la
web del Ministerio de Exteriores de
Kosovo hay, en cambio, 116. “No es
posible saberlo exactamente. Ambas
partes siempre han exagerado las
cifras”, señala Ker-Lindsay. Uno de los
últimos ejemplos de la confusión
reinante en esta “guerra de datos” tuvo
lugar el pasado febrero, cuando el
presidente de Kosovo, Hashim Thaci,
anunció en Twitter que su embajadora en
Estados Unidos, Vlora Citaku, le había
confirmado que Jamaica acababa de
reconocer a Kosovo. Un día más tarde, la
ministra de Exteriores de Jamaica,
Kamina J. Smith, respondió a ese tuit
desmintiéndolo. | | | El partit d'esquerres Autodeterminació
guanya les eleccions a Kosovo | 2019-10-08 (11/32) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
La força nacionalista està disposada a
pactar amb la dreta per formar un govern
de coalició
https://www.ara.cat/internacional/nacion
alistes-esquerres-guanyen-eleccions-Koso
vo_0_2321167996.html
El partit nacionalista kosovar
Autodeterminació (Vetevendosje), fins
ara a l'oposició, ha guanyat per un
estret marge les eleccions
parlamentàries que s'han celebrat aquest
diumenge a Kosovo i que es van convocar
anticipadament. El líder del partit,
Albin Kurti, s'ha mostrat disposat a
liderar el nou govern, malgrat que la
seva formació només ha obtingut el
25,72% dels vots, segons dades de la
Comissió Electoral Central amb el 96,19%
dels vots escrutats. "La gent ha decidit
que el canvi serà liderat per
Autodeterminació", ha destacat Kurti.
La segona força més votada s'ha quedat a
menys d'un punt d'Autodeterminació. Es
tracta de la conservadora Lliga
Democràtica de Kosovo (LDK), que ha
obtingut el 25,03% dels vots. Aquests
dos partits, però, que fins ara estaven
a l'oposició, ja han col·laborat en el
passat i durant la campanya electoral
han mostrat la seva disposició a formar
un govern de coalició, malgrat que de
moment es desconeix si sumaran una
majoria al Parlament kosovar.
Aquests resultats podrien deixar fora
del poder el centredreta Partit
Democràtic de Kosovo, que ha obtingut el
21,13% dels vots. De fet, aquesta
formació ja ha anunciat que passarà a
l'oposició. Si es confirmen els
resultats, serà la primera vegada que
aquest partit, sorgit de l'antiga
guerrilla que va lluitar per la
independència de Kosovo, surt del govern
des que aquest estat va proclamar
unilateralment la seva sobirania el
2008.
La quarta força més votada és l'Aliança
per al Futur de Kosovo –també
nacionalista–, del dimissionari primer
ministre Ramush Haradinaj, que amb la
seva coalició amb el Partit
Socialdemòcrata de Kosovo només ha
aconseguit l'11,61% dels vots. D'altra
banda, vint escons estan reservats per a
les minories, la meitat dels quals per
als serbis. Entre els partits de la
minoria sèrbia que han participat en les
eleccions, el que ha obtingut més suport
és la Llista Sèrbia, l'única que té el
suport de Belgrad.
La participació ha estat del 44,05%. Les
eleccions s'han celebrat dos anys abans
del previst a causa de la dimissió el
juliol passat de Haradinaj, en ser citat
com a sospitós per un tribunal que
jutjarà els crims de guerra comesos a
Kosovo entre el 1998 i el 2000.
Els comicis han estat marcats per la
deprimida economia del país, on l'atur
arriba al 30% i supera el 50% entre els
joves, i abunden la corrupció i el
nepotisme. | | | Ska Keller: "Tenim molts dubtes sobre
Borrell com a alt representant per temes
com Kosovo" | 2019-07-29 (12/32) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Entrevista a la líder dels verds
europeus
https://www.ara.cat/internacional/Ska-Ke
ller-Borrell-representant-Kosovo_0_22785
72170.html
Com passa amb la família política dels
conservadors europeus, en el cas d’Els
Verds, una de les seves personalitats
més influents també és una dona d’origen
alemany. Les últimes eleccions europees
l’han situada al capdamunt del que s’ha
batejat com l’onada verda. Franziska
Keller, més coneguda com a Ska Keller
(Brandenburg, 1981), va arribar al
Parlament Europeu quan tenia només 27
anys. Els pròxims cinc anys de
legislatura europea, el seu grup (on hi
ha l’Aliança Lliure Europea) compta amb
un nombre inèdit d’escons (75 electes,
74 a la pràctica per la falta d’Oriol
Junqueras).
On queda la credibilitat de l’Eurocambra
després d’acceptar la candidata dels
estats, Ursula von der Leyen, per a la
Comissió Europea?
Crec que tenim feina a fer. El sistema
del candidat oficial no resolia tots els
problemes del món, però era un pas
endavant important per fer la Unió
Europea encara més democràtica. Ara hem
fet un pas enrere, i com a Parlament hem
d’entendre què hi podem fer. Saber com
volem assegurar que no torna a passar.
Però penso que la finestra d’oportunitat
és molt petita, perquè és cert que ara
Von der Leyen creu que ha de complir,
però el problema no és ella, és el
Consell [els estats].
Què hi podeu fer?
Necessitem enfortir encara més la
democràcia de la UE. Hem d’aconseguir
que el sistema de candidats oficials
quedi assegurat per llei, assegurar
llistes trasnacionals i enfortir les
capacitats del Parlament a l’hora de fer
peticions o prendre iniciatives
legislatives.
¿No està mort, doncs, el sistema del
candidat oficial?
Espero que no. Les últimes setmanes han
servit precisament per veure la
importància que té. És clau que els
grups polítics escullin els candidats
oficials, que facin una campanya, es
donin a conèixer i presentin el seu
programa. És important per raons
democràtiques que el ciutadà sàpiga qui
pot dirigir les institucions en funció
del partit que vota, però també per
raons pràctiques. Von der Leyen està
col·locada pel Consell, no té
experiència europea, no sabia què volíem
els partits. Però ¿com havia de
saber-ho? Tot plegat demostra que des
d’un punt de vista logístic és important
per no trobar-se en aquesta situació
estranya.
¿Va ser una possibilitat real que el
Parlament la rebutgés?
Va ser molt provable fins a l’últim
moment. Després del discurs que va fer
al ple semblava que tenia una majoria
clara, però al final va acabar sent un
resultat extremadament ajustat. Va ser
força increïble.
L’Eurocambra també ha de ratificar el
paquet de comissaris on hi haurà Josep
Borrell. Què fareu?
Abans de votar la Comissió en paquet hi
haurà compareixences individuals de cada
comissari, també de Borrell. Sobre ell
específicament tenim molts dubtes. Per
exemple en la qüestió de Kosovo, en què
Espanya ha sigut sempre contrària a
reconeixe el país. En aquest conflicte
la Unió Europea hi pot ajudar clarament.
Hem estat jugant un paper positiu en
aquest sentit, potser no del tot
efectiu, però com a mínim positiu. Està
clar que si és l’alt representant això
serà un problema.
En les negociacions de càrrecs, vau
lluitar per un comissari verd?
Primer lluitem per les polítiques
climàtiques. Però sí, per implementar un
programa és important tenir gent que en
sàpiga i que hi lluiti. Seria fantàstic
tenir un comissari de Medi Ambient verd
amb pes important i que no només fos un
comissari qualsevol proposat pels
estats. Veurem què fa Von der Leyen.
Von der Leyen diu que vol una Comissió
paritària i des dels estats s’ha jugat
amb el fet que ella és una dona perquè
s’acceptés.
I especialment ho han dit molts homes.
Per descomptat que vull que una dona
sigui presidenta de la Comissió, per
això els verds sempre proposem una dona
i un home a totes les candidatures, però
els grans partits no ho fan, ignoren la
resta de candidates, i ara diuen que cal
tenir una dona presidenta i acceptar
Ursula von der Leyen.
L’agenda verda ha guanyat pes i sembla
que partits com els socialistes s’hi
sumen. ¿Temeu que recuperin vots per
aquesta via?
No estic preocupada, necessitem els
esforços de tothom, i necessitem
majories. Estic molt contenta que altra
gent comenci a parlar del clima. Fa
temps que ho fem i tinc clar que la gent
sap que som l’única força creïble en
aquest àmbit.
¿Creu factible que tots els països de la
UE es comprometin aquest any a la
neutralitat de CO 2 el 2050?
És un objectiu molt ambiciós i estaria
bé, però la pregunta real és veure què
estan fent ara mateix els països que sí
que han signat aquest compromís per
complir-lo. Queden moltes coses per fer
més enllà de signar compromisos.
¿I que es posin d’acord sobre els
rescats al mar i el sistema d’asil?
És un dels punts en què tinc més
preocupacions sobre Von der Leyen perquè
ella vol retirar la proposta de la
reforma de Dublín, que es va millorar
molt des del Parlament Europeu, i fer-ne
una de nova quan el que cal és
pressionar els estats perquè a
l’Eurocambra ja hi ha consens sobre una
proposta bona. | | | Paginació: 12 | |
|
|
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
| |
