| El virus yihadista crece en África | 2021-06-13 (1/34) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
“Los grupos yihadistas se están
multiplicando en el continente, lo que
quiere decir que la respuesta militar no
está funcionando, y se expanden a países
que hasta hace poco pensábamos que
estaban a salvo como Congo, Mozambique o
Burkina”.
https://www.lavanguardia.com/internacion
al/20210613/7525641/virus-yihadista-crec
e-africa.html
Més
info a www.lavanguardia.com  | | | La UE condena 'más que nunca' los
ataques 'cobardes y bárbaros' en Burkina
Faso | 2021-06-07 (2/34) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Este sábado un ataque terrorista causó
la muerte de más de 130 civiles,
incluidos niños, en dos asaltos
perpetrados en la aldea de Solhan, en la
región del Sahel, y en la provincia de
Oudalan.
https://www.publico.es/internacional/bur
kina-faso-ue-condena-ataques-cobardes-ba
rbaros-burkina-faso.html
Més info a
www.publico.es | | | Almenys 100 morts en un atac d'homes
armats en un poble de Burkina Faso | 2021-06-06 (3/34) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
L'atemptat s'atribueix a grups
jihadistes, que s'han enfrontat a grups
paramilitars i també han cremat cases de
civils
https://www.ara.cat/internacional/almeny
s-100-morts-atac-d-homes-armats-poble-bu
rkina-faso_1_4010027.html
Més info a www.ara.cat
| | | Burkina Faso, un polvorí al Sahel | 2021-04-29 (4/34) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
La presència de grups jihadistes ha
crescut molt durant els últims anys al
país africà
https://www.ara.cat/internacional/burkin
a-faso-polvori-sahel_1_3964879.html
L'assassinat del periodista navarrès
David Beriain i del basc Roberto Fraile
mentre gravaven un documental sobre la
caça furtiva a Burkina Faso, encara no
reivindicat per cap grup, és un exemple
més de la situació d'inseguretat al
Sahel, que s'ha deteriorat els últims
anys per la presència de grups
jihadistes, però també per la resposta
militar dels governs i les potències
regionals i internacionals. La zona s'ha
convertit en un polvorí, amb un elevat
cost per a les poblacions civils.
Els periodistes David Beriain i Roberto
Fraile, assassinats a Burkina Faso
"Hem de ser prudents a l'hora d'atribuir
aquest assassinat a un grup terrorista,
com afirma el govern burkinès, perquè fa
temps que els governs de la regió
qualifiquen de terroristes tots els
grups armats", explica Oriol Puig,
investigador del Cidob. "Estaven fent un
reportatge sobre la caça furtiva i és
important saber que els serveis
forestals estan molt mal vistos per les
poblacions locals perquè protagonitzen
abusos, persecucions i greuges històrics
en l'accés als recursos per a les
diferents comunitats", afegeix.
L'ascens del jihadisme
Burkina Faso s'havia escapat de la
violència jihadista durant els 37 anys
del règim de Blaise Compaoré, que va
mantenir una política de connivència amb
els grups armats i que va caure el 2014
després d'una revolta que va desembocar
en un cop d'estat. A la situació interna
s'hi va afegir l'any següent l'impacte
de la guerra a la veïna Mali, en una
regió on els equilibris són tan delicats
que el moviment d'una peça sempre té
ones expansives. Va ser el que va passar
després de la caiguda de Muammar al
Gaddafi a Líbia. Els grups
independentistes tuaregs que havien
treballat al servei de Gaddafi van
retornar a Mali i es va desencadenar una
guerra. En el context de caos els grups
jihadistes es van fer forts i van quedar
al marge dels acords de pau de 2015. I
des d'aleshores la situació no ha deixat
de podrir-se. "Després de la intervenció
de l'OTAN a Líbia i la caiguda de
Muammar al-Gaddafi, es va provocar un
tsunami que va desestabilitzar tota la
regió, com havia advertit la Unió
Africana. Des d'aleshores cada any
augmenta el nombre de morts", apunta
Ivan Navarro, investigador de l'Escola
de Cultura de Pau de la UAB.
Després de la intervenció de l'OTAN a
Líbia i la caiguda de Gaddafi, es va
provocar un tsunami que va
desestabilitzar tota la regió ”
IVAN NAVARRO
Investigador de l'Escola de Cultura de
Pau de la UAB
Segons el Centre d'Estudis Estratègics
d'Àfrica, el 2020 va ser l'any més
mortífer dels grups jihadistes al Sahel,
que haurien provocat uns 4.250 morts,
cosa que significa un augment del 60% en
relació amb el 2019. Darrere d'aquest
increment hi ha dues coalicions: el Grup
de Suport a l'Islam i els Musulmans
(JNIM), que inclou la branca local
d'Al-Qaida, i l'Estat Islàmic de la
Província de l'Àfrica Occidental (ISGS),
que ha jurat lleialtat al Daeix. Puig
alerta, però, que sovint "aquestes
categories són sobretot un instrument de
propaganda dels grups armats i que en la
pràctica les seves connexions
internacionals són escasses".
Contra aquests grups hi ha hagut
operacions internacionals de França (que
té desplegats uns 5.000 soldats a la
regió amb l'operació Barkhane) i també
de l'anomenat G-5, que integren Mali,
Níger, el Txad, Burkina Faso i
Mauritània. "Però l'estratègia de guerra
i lluita antiterrorista a la regió dels
governs i les potències internacionals
com França està tenint uns resultats
qüestionables", alerta Navarro. "S'ha
arribat a una situació molt complicada
de guerra en tots els fronts: el
Parlament burkinès va aprovar l'any
passat una llei de defensa civil que
permet armar i entrenar milícies civils
per combatre la insurgència. S'ha creat
una xarxa de milícies civils que ha
estès la guerra a les comunitats",
afegeix. L'Observatori per la Democràcia
i els Drets Humans de Burkina Faso va
assenyalar al juny que les forces
armades del país han estat responsables
de la mort de 588 civils.
Més info a
www.ara.cat | | | Asesinados los periodistas españoles
David Beriain y Roberto Fraile en un
ataque en Burkina Faso | 2021-04-28 (5/34) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
El lunes, una patrulla de efectivos
burkineses contra la caza furtiva en la
que iban empotrados David Beriain y
Roberto Fraile fue atacada y los
periodistas fueron secuestrados, según
informaron fuentes militares
https://www.eldiario.es/internacional/pe
riodistas-espanoles-asesinados-ataque-bu
rkina-faso_1_7874403.html
Més info a
www.eldiario.es | | | Els periodistes espanyols David Beriain
i Roberto Fraile, assassinats a Burkina
Faso | 2021-04-28 (6/34) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Estaven fent un reportatge sobre la
cacera furtiva a la reserva de Pama
https://www.ccma.cat/324/els-periodistes
-espanyols-david-beriain-i-roberto-frail
e-assassinats-a-burkina-faso/noticia/309
3886/
Dos periodistes espanyols i un
d'irlandès han mort assassinats a
Burkina Faso aquest dilluns, segons ha
confirmat el Ministeri d'Exteriors
espanyol. Els fets han passat a la zona
de Kompienga, al sud-est del país, a la
frontera amb el Togo i el Benín.
Els periodistes David Beriain i Roberto
Fraile, residents a Pamplona i Barakaldo
respectivament, estaven fent un
reportatge per a una ONG sobre la caça
furtiva a la reserva de Pama i
acompanyaven una patrulla formada per
militars i guardes forestals contra la
cacera il·legal, quan van ser
atacats.
La ministra espanyola d'Afers Exteriors,
Arancha González Laya, ha confirmat la
mort dels dos periodistes i que les
famílies ha estat informades.
"Després de contactar amb les autoritats
burkineses i les famílies dels
desapareguts, es confirmaria que els
cadàvers trobats a Burkina Faso
corresponen als dos periodistes
espanyols desapareguts."
Inicialment es va informar que el grup
havia estat segrestat, però aquest
dimarts fonts de seguretat del país han
confirmat que els tres occidentals han
estat executats pels seus segrestadors.
L'atac va tenir lloc dilluns prop de la
localitat de Pama, capital de la
província a l'est de Burkina Faso, per
un grup d'homes armats, que es va
emportar armes i equipament. Entre el
material hi havia dues metralladores
muntades sobre vehicle, un dron, dotze
motocicletes, receptors de freqüència i
dos vehicles pick-up.
A hores d'ara no hi ha informació sobre
l'autoria dels crims, tot i que el
govern de Burkina Fasos l'atribueix a
"grups terroristes". Segons fonts
locals, aquests grups s'amaguen en els
boscos de la zona on hi ha fauna que
atrau la cacera furtiva, i no es
descarta que es tracti de grups
jihadistes.
Zona d'atacs jihadistes
L'est i el nord de Burkina Faso han
sofert un augment de la inseguretat
durant els últims anys, especialment a
causa del repunt dels atacs per part de
grups jihadistes, entre ells la branca
d'Al-Qaeda al Sahel, el Grup per al
Suport de l'Islam i els Musulmans
(JNIM), i Estat Islàmic al Gran Sàhara
(ISGS). A més, això ha provocat un
increment dels enfrontaments
intercomunitaris.
Ja l'abril del 2015, membres d'un grup
proper a Al-Qaeda van segrestar un
guarda de seguretat romanès d'una mina
de manganès a Tambao, al nord del país,
que a hores d'ara continua desaparegut.
Des de l'estiu del 2018, la inseguretat
afecta també l'est del país.
A conseqüència de la violència, Burkina
Faso pateix la crisi de desplaçats que
més ràpidament creix al món, amb més
d'un milió de persones que han marxat de
les seves llars, més d'un de cada 20
habitants.
Més info a
www.ccma.cat | | | Exteriores ve con “gran preocupación” la
situación en el Magreb y el Sahel | 2021-01-31 (7/34) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
El Gobierno quiere que la UE imite su
modelo de cooperación en Ãfrica para
combatir la inmigración irregular
https://elpais.com/espana/2021-01-30/ext
eriores-ve-con-gran-preocupacion-la-situ
acion-en-el-magreb-y-el-sahel.html
Més info a elpais.com
| | | La Cambra de Tarragona promou una missió
comercial a Burkina Faso i Costa diIvori | 2021-01-12 (8/34) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
La Cambra de Tarragona ha fixat la
primera missió comercial del 2021 a
Burkina Faso i Costa d?Ivori (Àfrica).
Un viatge de negocis previst pels dies
25 de gener al 2 de febrer, on els
participants els servirà com a
https://exterior.cat/noticies/la-cambra-
de-tarragona-promou-una-missio-comercial
-a-burkina-faso-i-costa-divori/
<
a
href="https://exterior.cat/noticies/la-c
ambra-de-tarragona-promou-una-missio-com
ercial-a-burkina-faso-i-costa-divori/"
target="_blank">Més info a exterior.cat
| | | França mata més de 50 jihadistes a Mali | 2020-11-04 (9/34) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Els insurgents estaven vinculats a la
xarxa terrorista Al-Qaida
https://www.ara.cat/internacional/Franca
-mata-jihadistes-Mali_0_2557544279.html<
br />
Efectius francesos han matat més de 50
jihadistes vinculats a la xarxa
terrorista Al-Qaida al centre de Mali en
una operació militar aèria, segons ha
informat el govern francès aprofitant la
visita de la ministra de Defensa,
Florence Parly, al país africà.
L’operació va tenir lloc divendres però
no s’ha donat a conèixer fins ara.
Segons la ministra, l’acció suposa un
cop fort contra aquesta xarxa
terrorista, ja que també es van
confiscar armes i material, com ara
motocicletes, en una zona on els
jihadistes tenen un especial arrelament,
prop de la frontera amb els països veïns
de Burkina Faso i el Níger.
Més info a
www.ara.cat | | | Compten d'un en un 1.800 milions
d'arbres al Sàhara i al Sahel, més dels
que es pensava | 2020-10-19 (10/34) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Un estudi fet a partir d'imatges de
satèl·lit i d'un sistema
d'intel·ligència artificial permet
comptar masses boscoses i arbres aïllats
a la part occident del Sàhara i del
Sahel
https://www.ccma.cat/324/compten-1-800-m
ilions-darbres-al-sahara-i-al-sahel-molt
s-mes-dels-que-es-pensava/noticia/305374
5/
Més info a
www.ccma.cat | | | El covid-19, la gota que fa vessar el
got del Sahel | 2020-06-08 (11/34) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
La pandèmia i el seu impacte econòmic
auguren la pitjor crisi humanitària dels
últims anys a la zona
https://www.ara.cat/internacional/corona
virus-covid-19-Sahel-crisi-humanitaria_0
_2468153174.html
Fa dècades que a la regió del Sahel, al
cor de l’Àfrica, l’arribada del mes de
juny no és una bona notícia. És en
aquest punt del calendari quan comença
el soudure : el període entre collites,
que s’allarga fins ben entrat el
setembre i que algunes ONG, també les
Nacions Unides, coneixen com l’estació
de la fam. El nom és trist, però també
és literal: durant aquests mesos, en què
els fruits de la collita anterior
s’acaben i encara no es poden collir els
de la següent, la crisi alimentària
crònica que viu la regió agafa
dimensions catastròfiques. Bona part de
la població rural -que és la immensa
majoria- passa de menjar tres cops al
dia a fer-ho en només una ocasió, i la
malnutrició aguda es dispara entre els
infants.
Aquest 2020 el soudure serà especialment
dur. La pandèmia del covid-19 i,
especialment, la seva bufetada econòmica
auguren la pitjor crisi humanitària dels
últims deu anys, especialment en països
del Sahel central com Mali, el Níger,
Burkina Faso o el Txad. El virus és la
gota que fa vessar, una mica més, un got
que ja vessava per culpa de la crisi
climàtica, la violència creixent, la
pobresa crònica i, sobretot, per la
falta de solucions polítiques.
“La pandèmia no hauria pogut arribar en
un moment més crucial per a la regió”,
es lamentava fa uns dies Coumba Sow,
coordinadora de l’Organització per a
l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) a
l’Àfrica Occidental. Aquest “moment
crucial” són les setmanes i els mesos
previs al soudure, en què la població
-com la formiga en la faula que
protagonitza amb la cigala- centra tots
els seus esforços en preparar-se per als
dies durs que vindran. És a l’abril i el
maig -precisament els mesos en què el
covid-19 ha paralitzat el món, també el
continent africà- quan els agricultors
necessiten sembrar i vendre els conreus
i quan els pastors traslladen els seus
ramats buscant pastures verdes i aigua
per alimentar-los.
Aquest any no ha sigut del tot així.
Malgrat que al continent africà la
pandèmia no està tenint una incidència
tan gran com a Europa o els Estats
Units, les mesures restrictives han
estat presents en tots els països. I al
Sahel el tancament de botigues i mercats
pel covid-19 ha deixat molts agricultors
sense poder vendre els seus productes,
però també els ha deixat sense poder
comprar fertilitzant o llavors per
preparar-se per a la temporada agrícola
de finals d’any. I el tancament de
fronteres ha limitat el comerç i la
transhumància de molts pastors, que
caminen centenars de quilòmetres i
sovint travessen fronteres per alimentar
les bèsties i comerciar-hi. “Això farà
que els pastors perdin els seus
ingressos, perquè no podran vendre els
animals. I també pot provocar la mort
del ramat, perquè serà encara més
difícil alimentar-lo”, remarcava Coumba
Sow. En tots dos casos el resultat és el
mateix: quan els animals moren o deixen
de ser una font de llet o carn, la
població passa gana. Com també passen
gana les famílies agrícoles quan el seu
únic mitjà de subsistència -els conreus-
no funciona.
Diverses organitzacions, com Acció
contra la Fam o l’ACNUR, han començat a
fer càlculs. Tots els pronòstics són
durs. El Programa Mundial dels Aliments
apunta que la fam es pot triplicar en
molts punts de la regió pel covid-19 i
posa d’exemple el cas de Burkina Faso.
En aquest país 2,1 milions de persones
patiran inseguretat alimentària durant
els mesos d’escassetat. L’any passat van
ser 680.000 burkinesos.
Oriol Puig, investigador del Cidob i
expert en migracions i canvi climàtic al
Sahel, subratlla dos punts clau. El
primer és un recordatori: darrere
d’aquesta inseguretat alimentària que
martiritza la regió des de fa anys hi ha
motius polítics i també històrics.
“Sovint se simplifica en excés el
discurs: es diu que aquesta fam
estructural és només com a conseqüència
del clima. Però no es diu que hi ha
hagut i hi ha unes polítiques colonials
i neocolonials que han potenciat que la
població depengui totalment de
l’agricultura de subsistència”,
assegura.
I el segon punt que reitera Puig és el
risc que suposa que plogui sobre mullat.
“Moltes zones del Sahel ja estan en una
situació molt delicada, precària. Hi ha
una confluència de crisis, com la
climàtica o la del terrorisme i els
conflictes, que ara s’agreujaran amb el
covid-19”. En les últimes setmanes, per
exemple, la violència, especialment
l’activitat dels grups jihadistes, s’ha
incrementat. Sobretot a l’anomenada zona
de les tres fronteres, entre Mali, el
Níger i Burkina Faso, on fa anys que hi
ha una onada de refugiats i desplaçats
interns. Només a Burkina Faso 880.000
persones han hagut de fugir de casa per
la violència. A tota la regió són uns
tres milions de persones, que en general
malviuen en condicions precàries. I en
temps de pandèmia la precarietat
incrementa les possibilitats de
contagi.
Per això als experts també els preocupa
que la lluita contra el covid-19 -que
ara centra totes les agendes- deixi en
segon lloc els esforços per fer front a
aquestes altres problemàtiques que ja
existien. I no només és una por. Ha
començat a passar, especialment en el
camp sanitari.
Al Sahel i en altres zones del continent
africà, les mesures per frenar el nou
coronavirus han perjudicat el control
d’altres malalties clàssiques -com la
malària o el xarampió- que fa molts anys
que maten. Hi ha un exemple
il·lustratiu: les restriccions de
moviment pel covid-19 han fet molt
difícil continuar repartint les xarxes
mosquiteres que són claus en la
protecció davant la malària.
La plaga de llagostes no afluixa a
l’Àfrica oriental
La pandèmia del covid-19 està deixant en
segon pla la plaga de llagostes del
desert que des de fa mesos està
castigant l’Àfrica oriental,
especialment Kènia, Somàlia i Etiòpia.
El mes de desembre hi va haver una
primera onada: eixams quilomètrics
d’aquests insectes que al seu pas
devoren conreus, arbres i pastures. La
plaga -que agafa força degut als efectes
de la crisi climàtica- no ha minvat, al
contrari. La FAO porta setmanes alertant
que la regió viurà una segona onada fins
i tot més forta que la primera aquest
mes de juny, just en el moment de la
collita. I la situació és preocupant:
les hectàrees de conreus malmeses seran
incalculables, cosa que, segons
subratllen ONGs com Oxfam, es traduirà
en episodis de fam “molt greus” en una
regió on la majoria de la població depèn
d’aquests conreus per sobreviure i on 30
milions de persones ja pateixen
inseguretat alimentària. | | | Abdelmalek Drukdel, pionero de la yihad
en el Sahel | 2020-06-07 (12/34) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
La muerte del emir de Al Qaeda del
Magreb Islámico a manos de soldados
franceses es un golpe más simbólico
que operacional que ParÃs trata de
rentabilizar
https://elpais.com/internacional/2020-06
-06/abdelmalek-droukdel-pionero-de-la-yi
had-en-el-sahel.html | | | Burkina Faso, en la diana del terror | 2019-05-20 (13/34) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Los recientes ataques a dos iglesias y a
una procesión cristiana pretenden
sembrar la división en un país de
convivencia interreligiosa
https://elpais.com/internacional/2019/05
/17/actualidad/1558091794_175295.html
Domingo por la mañana en Dablo, una
pequeña localidad de la región
Centro-Norte de Burkina Faso. Mientras
los fieles escuchan misa, unos veinte
hombres armados entran en la iglesia y
comienzan a disparar. Mueren seis
personas, una de ellas el cura. Luego,
los asesinos queman el templo y varias
tiendas del pueblo. Al día siguiente,
otros cuatro católicos son asesinados en
una procesión religiosa en la provincia
de Bam. Este país africano se ha
convertido en los últimos meses en el
escenario de constantes ataques,
asesinatos y secuestros protagonizados
por grupos terroristas que afectan ya a
11 de sus 13 regiones, con claro riesgo
de extensión hacia el sur, sobre todo
Benín, Togo y Costa de Marfil.
“La situación es dramática”, asegura
Rinaldo Depagne, director para África
occidental del International Crisis
Group, “un país que nunca ha vivido
rebeliones o guerras se ve enfrentado a
un problema de violencia generalizada de
especial intensidad”. La empresa de
análisis en materia de seguridad Max
Security asegura que entre septiembre de
2018 y febrero de 2019, Burkina Faso
sufrió 34 ataques terroristas al mes. El
problema no es nuevo, desde 2015 ha
habido al menos 400 muertos según
fuentes del Ministerio de Interior
burkinés, pero la violencia se ha
intensificado en los últimos meses.
El pasado jueves, el ministro de
Exteriores burkinés, Alpha Barry,
planteó al Consejo de Seguridad de
Naciones Unidas la creación de una
coalición internacional para hacer
frente a este desafío. “Los estados
miembros del G5 del Sahel no lo lograrán
solos”, dijo. El órgano de la ONU
expresó su “profunda preocupación ante
el continuo deterioro de la situación en
materia de seguridad y humanitaria en la
región del Sahel”.
“Al principio los ataques estaban
dirigidos contra la representación del
Estado, fuerzas de seguridad,
funcionarios de Aduanas, etc. Luego
comenzó la denominada guerra contra las
escuelas, en la que profesores y centros
escolares se convirtieron en el
objetivo. Ahora asistimos a violencia
contra cristianos, hace dos semanas una
iglesia protestante y ahora otra
católica, además de la procesión”,
asegura Depagne. El pasado 15 de febrero
fue asesinado el salesiano español
Antonio César Fernández cerca de la
frontera con Togo, al sur del país.
La deriva de la violencia terrorista
hacia conflictos intercomunitarios
inquieta de manera especial a las
autoridades, que miran de reojo a la
explosiva situación en Malí y las
masacres que sufre la etnia peul en este
país. Sin embargo, frente a un Gobierno
que se ha mostrado incapaz de hacer
frente a esta amenaza, los terroristas
han escogido un nuevo foco de tensión:
la religión. La convivencia pacífica
entre distintos cultos ha sido la tónica
general de Burkina Faso a lo largo de
toda su historia, pero los recientes
ataques contra cristianos pretenden
sembrar la división. El país tiene un
65% de musulmanes y un 35% de
cristianos.
“Esto nos interpela a todos sea cual sea
nuestra religión o etnia”, ha
manifestado el presidente burkinés Roch
Marc Christian Kaboré mediante un
comunicado, “debemos permanecer unidos
porque es la convivencia la que está
amenazada (…) Los terroristas han
reorganizado su modus operandi y han
pasado de intentar crear conflictos
intercomunitarios a conflictos
interreligiosos, porque esas personas
fueron asesinadas por su fe, simplemente
por practicar su religión”.
Varios elementos confluyen en este
estallido de violencia. En primer lugar
la crisis de Malí de 2012, país con el
que comparte problemática, etnias y una
extensa y porosa frontera. La creciente
presencia de grupos radicales en la
región de Mopti y sur de Gao acabó por
contagiar al norte de Burkina Faso. En
segundo lugar, la caída de Blaise
Compaoré en 2014. El expresidente
burkinés mantenía acuerdos no escritos
con los yihadistas del norte, sobre todo
a través de su consejero especial,
Moustapha Chafi, y del general Gilbert
Dienderé.
Pese a que su principal lugar de refugio
se encuentra en la zona de Menaka, en
Malí, uno de los grupos terroristas más
activos en Burkina Faso es el Estado
Islámico del Gran Sahara (EIGS),
liderado por Abou Walid Al Saharaui. Sin
embargo, pronto le salió competencia con
el nacimiento de Ansarul Islam, el
primer grupo yihadista de origen
burkinés creado en torno a la figura de
Ibrahim Malam Dicko, un predicador
radicalizado a la sombra del maliense
Amadou Koufa. El grupo se estrenó en
diciembre de 2016 con el asesinato de
doce militares en la región de Sahel y
desde entonces no ha dejado de sembrar
el terror.
“Aunque el EIGS prestó fidelidad [al
líder del Estado Islámico, Abubaker] Al
Bagdadi, es difícil saber las
vinculaciones reales de estos grupos a
estructuras como Estado Islámico o Al
Qaeda”, asegura Depagne, quien explica
que en Burkina Faso han surgido decenas
de pequeños grupos “que llevan el nombre
de la localidad donde se implantan y se
asocian a unos o a otros”. Los
yihadistas también han sabido explotar
las tensiones intercomunitarias para
sembrar el caos.
Un reciente informe de Human Rights
Watch ponía el acento en este aspecto al
destacar la represión violenta del
Ejército, con asesinatos extrajudiciales
incluidos, contra un grupo étnico
concreto, los peul, a quienes se acusa
de estar detrás de estos grupos
violentos, una percepción bastante
extendida entre parte de la población.
Sin embargo, el mismo informe apuntaba a
asesinatos selectivos de mossis y otras
etnias por parte de los radicales
precisamente para exacerbar las
tensiones entre las diferentes
comunidades. “No son grupos peul, es
mucho más complejo que eso”, remata
Depagne.
La situación se ha deteriorado hasta tal
extremo que hay decenas de miles de
personas desplazadas de sus hogares y
más de 1.100 colegios cerrados, sobre
todo en las regiones de Sahel y Norte,
así como centros de salud vacíos por
temor a ser atacados. “Hay más de
150.000 niños y niñas que no pueden ir a
la escuela”, aseguró el pasado febrero
el ministro de Educación Stanislas
Ouaro. En este contexto, los secuestros
de personas se han incrementado, no sólo
a occidentales como los que suelen
publicar los medios occidentales, sino,
la mayoría, burkineses. Hace una semana
le ocurrió a un chófer de una
ambulancia, posteriormente liberado tras
un proceso de negociación.
La incapacidad del Estado burkinés para
hacer frente a este desafío está
provocando que haya zonas del país
totalmente fuera de su control y que la
actividad terrorista se extienda hacia
el sur. El norte de Costa de Marfil,
Togo y Benín, donde se produjo el
secuestro de dos franceses y el
asesinato de su chófer beninés el pasado
1 de mayo, ya comienzan a sufrir
infiltraciones, lo que unido a la
inestabilidad en Níger, cumple las
peores expectativas de expansión de la
violencia, recluida en 2012 en el norte
de Malí y hoy en franco crecimiento. | | | Ataque armado contra la zona diplomática
de la capital de Burkina Faso | 2018-03-02 (14/34) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Un grupo de hombres armados sin
identificar atacó hoy la zona
diplomática de la capital de Burkina
Faso, Uagadugú, provocando varios
incendios y enfrentamientos con las
fuerzas de seguridad cerca de...
http://www.lavanguardia.com/internaciona
l/20180302/441188084341/ataque-embajada-
francia-capital-burkina-fasso.html
Un grupo de hombres armados sin
identificar atacó hoy la zona
diplomática de la capital de Burkina
Faso, Uagadugú, provocando varios
incendios y enfrentamientos con las
fuerzas de seguridad cerca de la
Embajada francesa y de la oficina del
primer ministro, informan medios
locales. Los seis asaltantes han sido
“neutralizados” durante el ataque.
Según declaró a la televisión nacional
RTB el portavoz del Gobierno, Remis
Dandjinou, cuatro atacantes fueron
abatidos en la Embajada de Francia y
otros dos en la sede del Estado Mayor de
las Fuerzas Armas. | | | Paginació: 12 | |
|
